Per la meva part començo a estar força atabalat. Fa un parell de setmanes em vaig donar d'alta al Facebook perquè eren moltes les amistats que m'hi convidaven. Ara m'ha tocat el twitter. Fa dos dies el Youtube per una feina amb l'alumnat,... Buff! I no cal dir que amés email, gmail, educat1x1, espurna??? No hi ha cap lloc on em puguin guardar tots els passwords? Si existeix feu-m'ho saber que m'hi apuntaré tan aviat com pugui!!!!
Crec que m'estic marejant en aquest nou viatge i en aquesta nova aventura? Hi ha algú que tingui Biodramina?
Després d'una hora tafanejant tots aquests espais educatius virtuals me n'adono que en un punt de l'evolució de la informàtica em vaig despenjar! D'aquí alguns segles, trobaran el meu esquelet i m'identificaran com l'esgló perdut!!
Estic d'acord totalment d'acord amb en Josep M, i crec que la paraula atabalat es queda curta. Jo he començat amb el bloc d'aula, una experiència interessant pel que fa a la nova relació amb l'alumnat, i només això ja em dóna bastant feina. Ara toca el Twitter, una xarxa social de la qual tothom en parla. En aquest moment no puc expressar una opnió al respecte, potser més endavant, encara que soc una mica excéptic pel que fa a la seva utilització.
A per cert Josep Mª jo tinc un document word amb totes les meves contrasenyes, em va molt bé.
Jo dic, que sí. Twitter és un instrument més en la nostra època tecnològica. En particular, trobo que és interessant per contribuir al afecte entre les persones en quan estan connectades i saben de les seves vides. No més confiem que hagi un màxim de respecte en les relacions humanes.
Es una sessió de vertigen!!! Em sembla que estic entrant en una nova era de l'ensenyament .... molt bé!!! Desitjo tenir temps per poder-ho posar en pràctica...de moment uf!!!
Suposo que com eina de treball és interessant, però encara no veig com. Les xarxes socials mai m'han interessat. Prefereixo veure a les persones quan parlo amb elles.
Sincerament, dins d'aquesta època de canvis i revolucions tecnològiques la xarxa en fa tenir-ne al abast el món sencer, els contactes més recondits, però realment estem sols davant una pantalla.Es cert podrem tenir-ne molta informació, molts contactes, capacitat infinita de comunicació, però en un sentit molt diferent de la "comunicació" real, la que abans ens feia que ens poguéssim sentir pròxims a altres ... Dit d'altra manera, això que ens apropa, ens deixa sols.
Estic d´acord. Ens pot ser útil per apropar una mica més la nostra feina al món tecnològic que s´ha obert en els últims anys. També és cert que encara ens queda molt per aprendre (bé Elies ja sabem que a tu una mica menys que a la resta).Crec que aquest curs ens pot ajudar a prerdre la por a transitar per aquests nous camins per on els nostres alumnes van a mil per hora
Estic ben atabalat. Tot el tema de les informàtiques,twitters, googles i xarxes socials em va ben gran! De tota manera les possibilitats que s´obren són moltes i seria d´estúpid el tancar els ulls a aquesta nova realitat. Ramon, tranquil i endavant!
Estic d'acord amb els que opineu que hi ha altres eines del web 2.0 que són millors per treballar amb l’alumnat. Segurament serà la novetat, però crec que hi ha massa estímuls amb els que es distreuen i es perden. Però està entrant a les vides de tothom i això no ho podem obviar des de l’educació. Així que poc a poc anirem entrant ... ja que a part d'aquesta hi ha mil i una eina per treballar i en la que ens hem d'anar introduint.
Twitter, sí. És una eine més. Se li pot treure profit. Trobo que és util per persones que estan allunyades en l'espai, però necessiten està en contacte per comunicar-se dades o per saber què estan fent. Per exemple, per seguir què està fent una persona en l'estranger.
Per la meva part començo a estar força atabalat. Fa un parell de setmanes em vaig donar d'alta al Facebook perquè eren moltes les amistats que m'hi convidaven. Ara m'ha tocat el twitter. Fa dos dies el Youtube per una feina amb l'alumnat,... Buff! I no cal dir que amés email, gmail, educat1x1, espurna??? No hi ha cap lloc on em puguin guardar tots els passwords? Si existeix feu-m'ho saber que m'hi apuntaré tan aviat com pugui!!!!
ResponEliminaCom a eina lúdica està molt bé, com a eina de treball no li veig utilitat. Potser amb el temps canviaré d'opinió.
ResponEliminaCrec que m'estic marejant en aquest nou viatge i en aquesta nova aventura? Hi ha algú que tingui Biodramina?
ResponEliminaDesprés d'una hora tafanejant tots aquests espais educatius virtuals me n'adono que en un punt de l'evolució de la informàtica em vaig despenjar! D'aquí alguns segles, trobaran el meu esquelet i m'identificaran com l'esgló perdut!!
Ei, Elies, no sé que faríem sense tu perquè ets molt més que un Twit. Je, je
ResponEliminaEstic d'acord totalment d'acord amb en Josep M, i crec que la paraula atabalat es queda curta. Jo he començat amb el bloc d'aula, una experiència interessant pel que fa a la nova relació amb l'alumnat, i només això ja em dóna bastant feina. Ara toca el Twitter, una xarxa social de la qual tothom en parla. En aquest moment no puc expressar una opnió al respecte, potser més endavant, encara que soc una mica excéptic pel que fa a la seva utilització.
ResponEliminaA per cert Josep Mª jo tinc un document word amb totes les meves contrasenyes, em va molt bé.
Jo dic, que sí. Twitter és un instrument més en la nostra època tecnològica. En particular, trobo que és interessant per contribuir al afecte entre les persones en quan estan connectades i saben de les seves vides. No més confiem que hagi un màxim de respecte en les relacions humanes.
ResponEliminaEs una sessió de vertigen!!! Em sembla que estic entrant en una nova era de l'ensenyament .... molt bé!!!
ResponEliminaDesitjo tenir temps per poder-ho posar en pràctica...de moment uf!!!
Suposo que com eina de treball és interessant, però encara no veig com. Les xarxes socials mai m'han interessat. Prefereixo veure a les persones quan parlo amb elles.
ResponEliminaSincerament, dins d'aquesta època de canvis i revolucions tecnològiques la xarxa en fa tenir-ne al abast el món sencer, els contactes més recondits, però realment estem sols davant una pantalla.Es cert podrem tenir-ne molta informació, molts contactes, capacitat infinita de comunicació, però en un sentit molt diferent de la "comunicació" real, la que abans ens feia que ens poguéssim sentir pròxims a altres ... Dit d'altra manera, això que ens apropa, ens deixa sols.
ResponEliminaUff! amb tantes històries noves que descobrir, tot això ja em supera, em roda el cap.... però intentaré posar-me al dia.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVeig que encara em falta molt per aprendre
ResponEliminaEstic d´acord. Ens pot ser útil per apropar una mica més la nostra feina al món tecnològic que
ResponEliminas´ha obert en els últims anys. També és cert que encara ens queda molt per aprendre (bé Elies ja sabem que a tu una mica menys que a la resta).Crec que aquest curs ens pot ajudar a prerdre la por a transitar per aquests nous camins per on els nostres alumnes van a mil per hora
De moment hi ha eines del web 2.0 que són pot ser més interessants, per treballar amb els alumnes.
ResponEliminaEstic ben atabalat. Tot el tema de les informàtiques,twitters, googles i xarxes socials em va ben gran! De tota manera les possibilitats que s´obren són moltes i seria d´estúpid el tancar els ulls a aquesta nova realitat. Ramon, tranquil i endavant!
ResponEliminaEstic d'acord amb els que opineu que hi ha altres eines del web 2.0 que són millors per treballar amb l’alumnat. Segurament serà la novetat, però crec que hi ha massa estímuls amb els que es distreuen i es perden. Però està entrant a les vides de tothom i això no ho podem obviar des de l’educació. Així que poc a poc anirem entrant ... ja que a part d'aquesta hi ha mil i una eina per treballar i en la que ens hem d'anar introduint.
ResponEliminaTwitter, sí.
ResponEliminaÉs una eine més. Se li pot treure profit. Trobo que és util per persones que estan allunyades en l'espai, però necessiten està en contacte per comunicar-se dades o per saber què estan fent. Per exemple, per seguir què està fent una persona en l'estranger.
José Luis Jiménez